La Noguera Vilanova de Meià

Camel a la Roca dels Arcs

*** 11 setembre, 2011

La Camel és la clàssica del sector i la més repetida juntament amb la popular Necronomicon. Poca aproximació, dificultats molt assequibles i passatges engrescadors sobre bona roca generosa en preses de totes mides són motiu suficient per atreure al personal. La via es troba equipada amb parabolts, tot i que un petit joc de tascons ens pot servir per treure aire entre assegurances.

  • Via: Camel
  • Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
  • Dificultat: V+ (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 160 metres
  • Exposició: Mitjà/alt
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 8 cintes exprés i opcionalment un joc de tascons
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***

Aproximació:

Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben vissibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que puja força costerut directe fins al peu de via. 10 minuts des del vehicle.

L1(IV+)

La via s’inicia perpendicular a la banda esquerra de la llastra característica d’aquest sector de la paret. Veurem la primera assegurança un xic amunt; atènyer-la és fàcil, gràcies a la bona presa (que trobarem durant tota la via). Aquest primer llarg fa lleugeres ziga-zagues fins situar-se sota un petit sostre, que superem amb un pas atlètic i molt bona presa, deixant-nos a una petita lleixa on muntem la primera reunió. 30 metres.

L2(IV+)

Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra, de nou amb molt cantell, per un cop haver encintat la primera expansió anar cap al diedre/fissura que ens queda a la dreta. El resseguim fins una reunió opcional que no cal fer. Seguim ara un pèl a l’esquerra per anar a buscar el fil d’una bonica llastra que ens permetrà escalar en bavaresa un bon grapat de metres, fins que arribem a una nova lleixa on muntem la segona reunió. 45 metres.

L3(V)

Iniciem el llarg flanquejant per la lleixa fins una primera expansió (no seguir flanquejant cap a una reunió) per a partir d’aquest punt enfilar-nos per la placa, vertical i amb molt cantell. Passem una reunió i seguim uns metres més en escalada molt divertida fins que podem flanquejar cap a l’esquerra (molt cantell) i fem la reunió a una petita vira, tot just sobre la reunió anterior. 25 metres.

L4(V+)

Sortim de la reunió recte amunt per una placa preciosa, vertical  i que demana una mica de col·locació. Un cop superat el tram més dret derivem lleugerament cap a l’esquerra, fins arribar a una petita vira des d’on flanquegem uns pocs metres a l’esquerra per arribar a la reunió. 20 metres.

L5(IV)

Llarg de sortida poc definit, les assegurances ens aniran indicant el camí, per on haurem de superar alguns ressalts fàcils abans d’arribar a la darrera reunió i sortir de la paret. 40 metres.

Descens:

Seguim una fresa més o menys definida cap a la dreta (nord) que en pocs minuts ens deixa a la carretera.

El que més m’ha agradat:
  • Tot i la baixa dificultat l’escalada esdevé mantinguda en el seu grau.
  • Bona roca, extremadament generosa en preses de totes mides.
  • Variada, amb bavaresa, flanquejos, plaques verticals…
  • Ombra a partir de les tres de la tarda.

Potser també et pot interessar:

[elfsight_instagram_feed id="1"]